domingo, 18 de marzo de 2007

La Posguerra Coreana

Syngman RheeDesprés de la Guerra de Corea (1950-1953) s'obrí un període d'incertesa marcat per l'enfonsament de la indústria i l'agricultura. El Nord es recuperaría a partir del 1953 gràcies a l'ajut soviètic i xinès.

Corea del Sud entraría en un període de forta política anti-comunista sota la dictadura de Syngman Rhee. Els Estats Units oferiria la seva ajuda en forma de crèdits. Les revoltes estudiantils provocarien la fi de la dictadura amb el moviment del 19 d'abril de 1960. Chang Myon seria el successor en el govern i el 1961 seria derrocat per un cop d'Estat de Park Chung Hee qui moriría assasinat el 1979.

Kim Il Sung
Corea del Nord sota la direcció de Kim Il-sung implantaría un pla quinquenal de desenvolupament seguint el model soviètic amb una indústria dirigida pel govern i la col·lectivització del camp. Sota un govern centrat en el cult de la seva personalitat instauraria la doctrina Juche.

LA PEL·LÍCULA
The Coachman (Mabu, 1961) del director Dae-jin Kang, va ser la primera pel·lícula coreana que va guanyar un premi internacional el 1961. Va obtenir l'Os de Plata (Premi Especial del Jurat) de l'11è Festival Internacional de Cinema de Berlin.

Aquesta obra mostra els ràpids canvis del país cap a la industrialització i una societat que intenta superar el trauma de la guerra, alhora que viu l'enfrontament dels valors entre les noves generacions i les anteriors en un món que no creu en el treball i l'esforç.

CelebraciónEls anys posteriors a la Guerra i l'instauració de la primera República al Sud representarian pel cinema coreà un salt qualitatiu i el cinema passaría a dependre del Ministeri de Defensa al de Cultura. El moviment del 19 d'abril de 1960, que va posar fi a la dictadura de Syngman Rhee, va oferir a la societat i cineastes coreans un alè de llibertat d'expresió durant un breu període de temps.

Park Chung-heeLa dictadura de Park Chung-hee (1961-1979) instauraría reformes estrictes que arribarien a la indústria cinematogràfica que passaria a estar dins el Ministeri d'Informació i aprovaria la Llei del Cinema (Motion Picture Law del 20 gener 1962). Aquesta llei indicava les condicions necessàries que havia de tenir una productora cinematogràfica i es regularen sota quotes estrictes les produccions pròpies com les importades, les dimensions dels estudis, el nombre d'actors i directors en nòmina... una sèrie de condicions inaccesibles que reduiria de 71 a 16 estudis i finalment a 4.

La censura
, generalment dirigida per militars, posaria el seu èmfasi en els continguts polítitcs i morals. Paral·lelament la televisió que inicià les seves emisions el 1956 començaría a tenir un major protagonisme gràcies a l'interès dels militars en fer-la servir com a mitjà de propaganda dels valors patriòtics.

Les arts es veurien afectades igualment i l'art abstracte no trobaria cabuda a les Universitats d'Art i artistes com Paik Nam June, un dels pares del Video Art, hauria de marxar del país.

MATERIAL COMPLEMENTARI